No hi havia foc a les mirades de ninguna
d'aquelles bèsties amatòries.
No hi havia dolor, ni plaer, ni sexe.
I la seua mirada asexuada remuntava el
somrís estàtic, i es filtrava pels cossos
cap al infinit.
Una decadència de madrepores penjava
agullonada del Univers de paper.
I en el major silenci esclataven els cranis
de boira amb una violència asèptica,
inclusa i sense soroll. El rei era el
silenci i governava amb la potència d'una
realitat estèril i impermeable.
No hi havia besades ni amanyagos i
el cristall helènic amenaçava clivellar-se
a cada instant amb la possibilitat de l'amor.
A JOAN SASGAR i als seus bells monstres de cristall. 9-GEN-78
ANDREU ESTELLA
