- Joan.
- ...
- Joan.
- Què?
- Estàs despert?
- Ara si.
- Perdona.
- Què passa?
- Joan.
- Digues, què vols.
- Tu m'estimes?
- Ha! M'has despertat per això?
- Tu m'estimes?
- Jo tinc son.
- Necessito saber si m'estimes.
- Perquè necessites saber-ho ara precisament?
- Perquè necessito saber perquè ets aquí, perquè estem junts.
- Jo t'estimo més que res al món. Ara, dorm.
- No ho dius de debò.
- Ho dic de debò.
- Ho dius per fer-me callar i poder dormir.
- És que tinc molta son.
- Així no m'estimes?
- Jo no he dit això.
- Però és veritat.
- Ets únic.
- Jo t'estimo, t'estimo amb tot el cor, i no podria suportar que tu no m'estiméssis.
- Jo també t'estimo molt, però ara no és hora de discutir això.
- Si que ho és, jo necessito saber que m'estimes.
- Ja t'he dit que t'estimo.
- No en tinc prou.
- Què vols que faci per demostrar-t'ho?
- No ho sé.
- Digues-me què vols que faci i ho faré.
- Fes-me un petó.
(En Joan li fa un petó, amb mandra)
- No n'hi ha prou.
- He fet el que m'has demanat, i no en tens prou?
- No.
- No t'entenc.
- Ha de sortir de tu, no de mi.
- Jo t'estimo, no puc viure sense tu, t'ho he dit milers de vegades abans d'ara, i ho saps.
- Abans era abans, jo necessito saber si m'estimes ara.
- Ara és igual que abans.
- No, abans era més fàcil.
- Perquè?
- Abans erem joves, estàvem enamorats. Ara ja fa més de dos anys que vivim junts, i hi ha massa rutina.
- M'encanta la rutina que tenim tu i jo.
- T'encanta la rutina, no jo.
- No tens remei.
- No, és veritat. T'has acostumat a mi, i jo m'he acostumat a tu. Ja no ens estimem, simplement compartim un pis.
- I el que hem fet abans d'adormir-nos, no t'ha servit de res? Tu creus que totes les persones que comparteixen un pis fan l'amor abans d'anar a dormir?
- Ho fem tres cops per setmana, sempre igual, gairebé els mateixos dies. També és rutina.
- És la rutina de l'amor!
- L'amor no pot tenir rutines, ha de ser una cosa nova cada dia, una sorpresa que et dona l'altre, una nova experiència, ...
- Ets un cursi.
- No, no sóc cursi, tinc raó.
- Aquest cap de setmana farem una cosa diferent. Anirem d'excursió.
- I després?
- Què vols dir?
- Dilluns tornarem a la rutina.
- No podem deixar la feina.
- No vull dir això.
- Doncs no t'entenc.
- Vull dir que no n'hi ha prou amb dos dies d'excepció, que l'excepció ha de ser cada dia.
- No podem anar d'excursió cada dia.
- No vull dir anar d'excursió.
- Mira, David. Tinc son. Sisplau, dormim i parlem d'això demà, d'acord?
- Demà no en parlarem, perquè tots dos tindrem feina, i ens n'oblidarem, i jo no vull oblidar-me d'això, per mi és molt important.
- Què és això que és tan important?
- No sé si ens estimem.
- Si que ens estimem, i la prova és que vivim junts.
- Jo diria just al contrari. No ens estimem perquè vivim junts. Estem tan acostumats l'un a l'altre que ja no tenim passió.
- L'amor no és només passió.
- Per mi si.
- Vols que ens separem una temporada?
- No.
- Llavors?
- No ho sé.
- Això no porta enlloc i m'estàs començant a treure de polleguera. No són hores. Fés el favor de dormir.
- No tinc son.
- Doncs no dormis, però deixa'm dormir a mi. T'ho demano sisplau. M'haig de llevar a les vuit i són ... les cinc! Senyor! Sisplau, et demano que ho entenguis. Demà tinc un dia dur a la feina. Et prometo que quan torni en parlarem, i et portaré a sopar fora, si vols. Però ara, sisplau, t'ho demano de genolls, si m'estimes, deixa'm dormir. Sisplau.
- D'acord.
(En Joan es gira d'esquena a en David i respira fons. En David es queda a les fosques, mirant al buit. Al cap d'una estona, en Joan es gira cap a en David)
- David.
- ...
- David.
- Què?
- T'estimo.
- Ja ho sé.
